Capmany. Història

El menhir del Quer Afumat II. Clemens Schmillen, Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Santa Àgata de Capmany. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Jaume I el Conqueridor (1208-1276). Viquipèdia - (Ampliar)

Torre de la muralla de Capmany. Viquipèdia - (Ampliar)

Escut d'armes dels Rocabertí

El rei Carles III (1716-1788). Viquipèdia

Llibre de control d'assistència dels alumnes de l'escola pública de nens de Capmany. 1860-1864. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries - (Ampliar)

Voluntari de la Llibertat (1868-1869). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Cens electoral imprès de Capmany. 1890. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Festa de la Verema de Capmany. 1987. Pere Puértolas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Segell municipal de Capmany. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó (1908-1918).

Capmany

Història de Capmany.

Els monuments megalítics. Al terme de Capmany abunden els monuments megalítics. El dolmen del Quer Afumat i el menhir del Quer Afumat II formen part del conjunt megalític dels Estanys. El dlomen és del tipus sepulcre de corredor amb cambra pentagonal i amb l'entrada orientada al sud/sud-est, del que s'han conservat restes del túmul. De la cambra es conserven 3 lloses i una coberta. Amida 1,45 m de llarg per 1,55 m d'ample i 1 m d'alçada, i cronològicament es pot situar entre el Neolític Mitjà i el Calcolític. El menhir del Quer Afumat II és de granit, amb una alçada d'1,15 m, amplada de 0,60 m i un gruix de 0,40 m, i està datat entre el Neolític Final i el Calcolític.

Pedra dels Sacrificis. Monument megalític. Viquipèdia - (Ampliar)

La Pedra dels Sacrificis, Pedra Oscil·lant o Roca dels Sacrificis és un monument megalític format per un bloc oscil·lant de granit d'uns 3,80 m i de forma ametllada que descansa de forma inestable sobre un suport de la mateixa roca. Conté un total de vint-i-una inscultures en forma de gravats antropomorfs, a més de reguerons i fins a una quinzena de cassoletes. A la part superior hi ha una concavitat natural de forma ovalada de grans dimensionsd'un m de llarg per 0,5 m d'amplada i 0,4 m de profunditat. Establint paral·lelismes amb altres inscultures de la zona de l'Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus, s'ha datat entre el Neolític Mitjà i el Calcolític, 3.500-2.500 aC.
Al camí de Capmany per Comanera hi ha la pedra dreta Comanera I i Comanera II, i el menhir Vidal. Al Museu Arqueològic del Parc de Montjuïc de Barcelona hi ha el dolmen de Vinya Monera de Capmany.

Dolmen del Quer Afumat. Clemens Schmillen, Viquipèdia - (Ampliar)

De l'Edat Mitjana al segle XX. El 813 es documenta que Capite Magno pertanyia a la jurisdicció del vescomtat de Rocabertí; el nom tornava a ser emprat pel notari Ramon Masot el 1331. El 844 s'esmenta per primera vegada el veïnat de Bosquerós. El 925 Capmany era una gran finca agrícola que el comte Gausbert I d’Empúries va vendre a un tal Bladelguer. El 1062 S’esmenten per primer cop el poble de Capmany i la seva parròquia, Santa Àgata, en un document de la Canònica de Vilabertran. El 1246 es referencia el poble amb el nom de Campo Magno, i el 1278 és escrit Capmany, topònim que tambí escrivia un notari no identificat que exercia a la població entre 1347-1385.
El 1092 es documenta el primer baró i senyor de Capmany, Francesc Pons de Vilanova. Els membres de la família Capmany són esmentats en diversos documents des del final del segle XI fins als darrers anys del segle XIII, entre els quals Pere de Campmany, que va ser un cavaller que tingué una actuació destacada al costat de Jaume I durant la conquesta de Mallorca.

1073. Donació que fan Sunifred, prevere, i [...] als seus fills Adalbert i Ponç, clergue, d'unes terres situades al comtat de Peralada, als termes de les parròquies de Masarac i Capmany. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El 1291 mor Pons de Capmany, senyor del poble i del castell de la Clusa, al Vallespir, on va ser enterrat. La família Capmany va ser substituïda per la família Clusa, tot i que es creu que el canvi de llinatge fos més de nom que de família, atès que el darrer dels Capmany va ser també senyor del vallespirenc castell de la Clusa. La torre de defensa del nucli fortificat de Capmany va ser construïda en l'època dels Clusa. Després dels Clusa vindrien els Vilanova que aconseguiren del rei Carles III el títol de marquès de Capmany. La successió en el marquesat s'ha mantingut fins als nostres dies, però sense cap mena de vinculació amb el poble. El 1483 el vescomte de Peralada reconeix que el Tribunal de Justícia de Capmany estava autoritzat per dictar sentència de mort.
Durant la Guerra Gran, el 28 d'octubre de 1793, un grup de Miquelets del poble aconseguiren foragitar els francesos que volien ocupar-lo i aconseguiren retardar 15 dies la presa del poble; finalment va ser ocupat durant deu mesos. El balanç va ser de 18 francesos i 3 Miquelets morts. Els Miquelets de Capmany volgueren fer un intent de recuperar el poble però el comandament de Masarac no els donà suport. La Guerra del Francès, afecta de ple el poble, amb un desastrós balanç de pèrdues al llarg dels tres anys de conflicte bèl·lic. Durant aquesta guerra, els exèrcits voluntaris de Miquelets i Sometent atacaren una columna de 4.500 soldats napoleònics que escortaven 60 carros; el combat acabà amb 500 francesos morts. Durant els anys de guerra es varen tallar 7.000 arbres per a fortificar el municipi i l'església, 54 cases varen ser cremades pels francesos i moltes dones violades.

30 de gener de 1087. Donació que fa Bernat Gaubert a Santa Maria de Vilabertran d'un alou situat als comtats de Peralada i Besalú, a les parròquies de Santa Àgata de Capmany, Sant Miquel de Solans i Llers. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El 1863 s’obrí al públic el balneari dels Banys de la Mercè, fundat pel Comte de Darnius, Joan de Fivaller, després que l'any 1854 fossin descobertes tres fonts sulfuroses. Entre 1868-1872 Pere Joana, en Marsal de Capmany, comandà els “Voluntaris de la Llibertat”, milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre de 1868, amb les armes preses als arsenals militars, i que es dedicaven a reprimir el republicanisme, juntament amb Ramon Roger, de Maçanet de Cabrenys. El municipi va patir la plaga la fil·loxera, que comença a Rabós d'Empordà el 1879 (1). El 1913 Conegut com l’any de la grip, portada de França pels veremadors, a Capmany varen morir moltes persones. El 5 de febrer de 1932 els ajuntaments de La Jonquera, Capmany i Agullana col·loquen la fita de partió dels termes a la Roca de les Escabores. El 1935 el cap d’obres públiques de Girona donà 50 plàtans per plantar-los a cada costat de la carretera de Vilajuïga al Pont de Capmany, a l’entrada del poble.
Del pas de la Guerra Civil pel municipi en dóna testimoni la troballa, el gener de 2010, de 945 bombes enterrades al mas de Can Salvi, situat al veïnat de Bosquerós. El seu propietari l'havia convertit en un polvorí durant la Segona República i amagava els projectils al celler. Cap el final de la guerra, els artificiers de l'exèrcit republicà varen fer explotar la masia perquè no es podés utilitzar el material emmagatzemat. L'explosió va fer que el material quedés escampat pels camps. Anys més tard, quan es va voler restaurar la masia, un treballador encara va trobar una bomba, i va morir al provar de manipular-la. El 1946 es va tornar a celebrar el Carnestoltes i la festa del Ranxo.

Església de Santa Àgata de Capmany. Viquipèdia - (Ampliar)

L'església de Santa Àgata. Les primeres fonts documentals que fan referència a Santa Àgata daten del 1062; la part del temple que es pot apreciar actualment correspon majoritàriament als segles XII-XIII. Durant el segle XIV l'absis va ser fortificat amb la construcció de dos matacans i el sobrealçament de l'estructura original. D'aquesta obra es té referència a partir d'un document del 1301 del bisbe de Girona, en el que prohibeix l'encastellament de les esglésies de Campmany i Sant Climent Sescebes; tot i així es va dur a terme.
El 1594 es documenten les reformes dutes a terme, quan el bisbe autoritzà l'erecció de l'altar de la Santa Creu. El 1597 s'autoritzà la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser, foradant el mur nord de l'església. El 1629 va ser autoritzat l'altar de Sant Isidre i el 1647 es va donar la llicència per a beneir una campana acabada d'instal·lar, i també es bastí la sagristia del mur del nord del temple. Cap el 1751, seguint ordres del bisbe es construïren unes golfes sobre la teulada original que perviurien fins al final del segle XX.
L'última intervenció documentada és la realitzada el 1982 quan es varen fer un seguit de restauracions que consistiren en l'enderrocament del cos recrescut fins a arribar al nivell de la cornisa romànica, desmuntant la coberta de teula àrab. També es va intervenir l'espadanya, que va recuperar el seu aspecte original, dotant-la d'una coberta de fusta de dues aigües. El temple va patir en dues ocasions la pèrdua total de l'art moble que posseïa: una durant la Guerra Gran el 1794 i l'altra a començaments de la Guerra Civil l'any 1936.

Capella de Sant Sebastià de Capmany. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La capella de Sant Sebastià. El 1509, el bisbe de Girona autoritzà la construcció de la capella de Sant Sebastià, de planta rectangular i campanar de cadireta, a la Vilademunt, avui plaça de Sant Sebastià. També s’hi veneraven Sant Cosme i Sant Damià. El 29 de gener de 1953 s'hi va fer la primera restauració i, el 1990, la segona. En aquesta obra, es varen arreglar els escalons del davant de la capella i es va repicar l’interior i l’exterior, de manera que les parets van quedar amb la pedra vista.
Als escalons del davant de la capella des de sempre a les vesprades d’estiu s’hi reunien els homes per prendre la fresca i fer petar la xerrada. El director de la coral Germanor, Mn. Francesc Berga, els va dedicar una sardana, "El Cafè dels Murris". Per la setmana de Sant Sebastià, el 20 de gener, al vespre es fa la novena en honor d’aquest sant a la capella.
Aquest espai no solament ha servit per fer-hi actes religiosos, sinó que ha tingut altres usos, com per allotjar tropes militars i d’oficina d’intendència durant la postguerra. El 17 de gener de 1641 a la capella de Sant Sebastià es varen reunir els veïns de Capmany per escollir els càrrecs municipals d’aquell any: el cònsol en cap, el cònsol segon, els consellers, els estimadors i el mostassaf, el càrrec responsable de contrastar oficialment els pesos i les mesures i de vetllar per la bona qualitat dels queviures. Totes les reunions es feien el 17 de gener de cada any. Per tant, almenys fins al 1713, la capella va ser el lloc on es reunien els habitants del poble per escollir els càrrecs municipals. El 17 de gener de 1713 es varen reunir per escollir els càrrecs municipals per última vegada; l’11 de setembre de 1714 Barcelona caigué a mans de Felip V i, en el seu regnat es va implantar la legislació municipal borbònica, amb la que que els nous càrrecs varen passar a dependre de la discrecionalitat del poder reial.

Evolució demogràfica de Capmany. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 31 focs; 1515, 38 focs; 1553, 35 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Capmany". Antoni Egea i Codina, Marisa Roig i Simon. 1995. Quaderns de Revista de Girona. Diputació de girona. ISBN 84-868-125-0-X.
"Cent anys d’història d’un singular periple monumental. De Capmany a Barcelona: el cas del dolmen i el menhir de la Vinya Munera". Jordi Rovira i Port, Àngels Casanovas i Romeu. 2011. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, ISSN 0210-7481, núm. 53.
"Poblats, dòlmens i menhirs: els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus ". Josep Tarrús i Galter. 2002. Diputació de Girona. ISBN 84-95187-34-5.

Notes
(1) Entre mitjans del segle XIX i principis del XX, Capmany va patir altres plagues. El 1851 es declarà la plaga de l’Oidium Tuckeri, l'oïdi de la vinya, i el 1902 s'hagué de fer un crèdit extraordinari de 8.819,66 pessetes per l’extinció de la plaga de la llagosta. - (Tornar al text)

www.capmany.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Capmany.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Capmany.

Situació del municipi de Capmany dins la comarca de l'Alt Empordà

Menhir del Quer Afumat I. Viquipèdia - (Ampliar)

Portalada del castell de Capmany. 1974. Pablo Garcia Cortés. CRDI - Auntament de Girona - (Ampliar)

Escut d'armes del comtat d'Empúries.

Ponç de Clusa, donzell de Capmany, ven a Pere Andreu, del mateix lloc, una terra al paratge anomenat 'es Torrent' pel preu de 20 sous barcelonesos. 1416. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Guerra Gran. Sometent (1793-1794). Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

Jardí de Banys de la Mercè. 1922. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Filoxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae). Viquipèdia

Balneario de Nra. Sra. de las Mercedes. Aguas sulfurado-sódicas, alcalinas y ferruginosas. 1910. Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà - (Ampliar)

Festa de la Verema de Capmany. 1987. Pere Puértolas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice