Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Martí I l'Humà. Detall del retaule de Sant Sever, 1542, de Pedro Núñez y Enrique Fernández

El rei Martí I l'Humà (Girona, 1356 - Barcelona, 1410). Detall del retaule de Sant Sever, 1542, de Pedro Núñez y Enrique Fernández. Viquipèdia.

El rei Joan II d'Aragó

El rei Joan II d'Aragó (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479). Viquipèdia.

Detall de Plan de la Ville de Cap de Quiers, 1655

Detall de Plan de la Ville de Cap de Quiers, 1655. Bibliothèque Nationale de France - (Ampliar)

Joan Escofet i Palau  (Cadaqués, 1720 – 1810). Enginyer militar i arquitecte

Joan Escofet i Palau (Cadaqués, 1720 – 1810). Enginyer militar i arquitecte. El 1795 era "Teniente General de los Reales Exércitos, Ingeniero General del de cataluña, y Comandante Militar y politico del Anpurdán" (Ban de setembre de 1795).

Altar major de l'Església de Santa Maria de Cadaqués

Altar major de l'Església de Santa Maria de Cadaqués. Imatge entre 1882 i 1929, d'autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

La fil·loxera, en una caricatura de 1890

La fil·loxera, en una caricatura publicada al Times del 27 d'agost de 1890. Viquipèdia - (Ampliar)

Corall vermell

Corall vermell. L'activitat corallera va ser molt important a Cadaqués fins a temps ben recents. Entre 1843 i 1844, la duana de Cadaqués exportava 1.339 lliures (uns 536 kilos) de corall a les Amèriques. Imatge: Viquipèdia

Finestra de Cadaqués

Finestra de Cadaqués


Cadaqués

Història de Cadaqués. El primer document on apareix el port de Cadaqués és del 1030, en una compra de l'abat Pere de Sant Pere de Rodes als comtes Hug I d'Empúries i Gausfred de Rosselló d'un extens alou que incloïa terrenys conreats i erms, pasturatges, i les pesqueres i ports des de la punta dels tres Frares, al nord, a la cala Jònculs, al sud; és a dir, el litoral de l'actual terme de Cadaqués, on s'esmenten cales i accidents de la rodalia (1).

Vista actual de Cadaqués

Vista actual de Cadaqués - (Ampliar)

La població, inicialment de pescadors que devien radicar prop del Poal i el Pianc, el millor lloc de la badia com a port natural, davant els perills de la mar s'hagué de refugiar i fortificar al roquissar del Baluard, i des de l'inici apareix com un condomini entre el monestir de Sant Pere de Rodes i els comtes d'Empúries. El 1280 el comte Ponç V confirmava als cadaquesencs els privilegis concedits pels seus antecessors, que els compensaven en certa manera de les servituds derivades de la condició fortificada del Castell i Vila de Cadaqués, segons els quals els seus habitants només podien ser convocats per a formar part d'una host o cavalcada per accions originades per mar o en la mar. El 1403 el rei Martí l'Humà ordenà que la vila es regís per dotze prohoms elegits lliurement (fins aleshores el consell o universitat es reunia a la plaça o a l'església format per l'assemblea general de tots els veïns). Els primers esments que es refereixen a la parròquia són del 1279 (“ecclesia de Cadaques”) i 1280 (“de Quadaqueris”).

Pere Ferrer, sabater del Castell de Cadaqués, ven a Pere Marés, pescador del mateix lloc i cunyat seu, un mallol plantat de vinya, situat al Cap de Soriguera per 48 sous. 10 de desembre de 1505

Detall de pergamí mitjançant el qual Pere Ferrer, sabater del Castell de Cadaqués, ven a Pere Marés, pescador del mateix lloc i cunyat seu, un mallol plantat de vinya, situat al Cap de Soriguera per 48 sous. 10 de desembre de 1505. Biblioteca de Catalunya - (Veure sencer)

Segons Ramon Muntaner, tingué un paper decisiu en la desfeta de l'estol francès de Guillem de Lodeva, comandant en cap, durant l'anomanada batalla naval de les Illes Formigues el 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, al golf de Roses, el prohom major o cònsol de Cadaqués dit en Gras i dos nebots seus; en Gras organitzà un discret espionatge que permeté d'avisar de la concentració de forces franceses a la badia de Roses. Segons Bernat Desclot, fou a la badia de Cadaqués on, en el curs de les converses entre Roger de Llúria i el comte de Foix, delegat del rei de França per a establir la pau, el gran almirall digué les conegudes paraules: “Mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d'Aragó en la coa...”.
En la guerra contra Joan II la vila fou lliurada el 1470 per Joan Sequeres a les forces del rei, i pocs mesos després va ser reconquerida per les de la Generalitat.
Entre els segles XIII al XVI el nucli de Cadaqués es formà dins el recinte de l'antic castell. D'aquest recinte primitiu es conserva un dels portals d'entrada, conegut com es Portal que condueix a través del carrer del Call a dalt turó, on es troba l'església de Santa Maria. També queda en peu la Torre de sa fusta d'es Baluard, on es troba l'actual casa de la Vila. De la mateixa manera, molts dels murs actuals de les cases de la Punta d'es Baluard estan formats per les restes d'aquesta antiga muralla.

Galera corsaria

Galera corsaria. Gravat de "The Story of the Barbary Corsairs", de Stanley Lane-Poole, New York, 1890. - (Ampliar)

Després dels atacs dels corsaris genovesos, freqüents al llarg dels segles XIV i XV, la política dels Trastàmara de ruptura d'hostilitats amb el món musulmà inicià una llarga etapa de desastres de la pirateria sarraïna: l'any 1444 fou destruït totalment l'arxiu de la vila. Aquestes incursions foren especialment greus i seguides al segle següent; el 1543, 20 galeres i 5 fustes del pirata Khair ed-Din (Barba-rossa) expugnaren i cremaren la vila i l'església vella. Les mesures defensives no eren suficients; al cap de Creus es va construir una torre de defensa, que no es conserva, paral·lela a la del cap de Norfeu, pagada en part pel consell barceloní, i la decadència continuà.
Les epidèmies i les guerres continuaren perjudicant la població al llarg del segle XVII. El 1655, durant l'etapa final de la guerra dels Segadors, Cadaqués es rendí als francesos, i sovint les esquadres europees fondejaren a la badia; el 1674, per exemple, hi hagué gairebé tot l'any una forta esquadra francesa.

Cap de Quiers en Catalogne, 1655

"Cap de Quiers en Catalogne, assiegé et pris par les Armées du Roy tres chétien Louis xuy. Commandées par Monsieur le Prince de Conty Vice-Roy de Catalogne Roussillon et Cerdagne le iour de May 1655". Bibliothèque Nationale de France - (Ampliar) - (Veure sencer)

A partir del segle XVII es produeix un altre període marcat pels primers assentaments fora muralles, resseguint les línies de la costa. El 1683 es basteix la riba de Port Alguer i els porxos sortints de les dues primeres cases construïdes al damunt, per donar servei al port. D'aquest manera Port-Doguer es va convertir en el primer raval format a l'exterior de la muralla del Castell. Després de 1714, juntament amb la fi de les guerres, i passat el perill constant dels corsaris i pirates, les cases fora muralles es comencen a reproduir més ràpidament.
Té un interès extraordinari per al coneixement de l'activitat dels pescadors, bàsica en l'economia de la població, el Llibre d'ordinacions de la pesquera, conservat a l'arxiu parroquial; comença el 1532, però recull els usos i costums molt més antics que regiren la pràctica de la pesca, d'un col·lectivisme accentuat.

Cap de Quiers en Catalogne, 1694

"Cap de Quiers en Catalogne, 1694". Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu, Centre Excursionista de Catalunya - (Veure sencer)

El segle XVIII marcà una recuperació econòmica, amb la intensificació del conreu de la vinya i la producció d'aiguardent, de la tradicional pesca del corall i, sobretot, amb la llibertat de comerç amb Amèrica, que afavorí el desenvolupament de la navegació d'altura, Aquesta liberalització del comerç es va produir mitjançant el tractat del 1778. En aquest moment, el tipus constructiu tradicional és marcat per la puresa i simplicitat dels porxos amb voltes i dels massissos murs emblanquinats.
Un personatge rellevant d'aquesta època fou l'enginyer militar Joan d'Escofet i Palau (1720-1810), que es destacà en la Guerra Gran.
La feina dels corallers és una activitat que ha arribat fins a temps molt recents; tingué un moment d'una gran esplendor a la fi del segle XIX, en què es creà una forta companyia que contractà bussos grecs que resseguiren en profunditat tota la costa altempordanesa, com el llinatge dels Kóntos. L'activitat del contraban va estar afavorida per l'aïllament de la població i la perícia dels pescadors.
L'esplendor de la navegació es produí sobretot al llarg del segle XIX, i els capitans, pilots i mariners de Cadaqués tingueren un paper important en la marina catalana vuitcentista; aquests navegants foren una font de riquesa bàsica per a la vila.
L'auge del creixement demogràfic de la zona va arribar al seu màxim exponent en el decenni del 1860, gràcies a l'explotació del conreu de la vinya i l'exportació de la garnatxa, la qual es suma a l'activitat pesquera. Posteriorment, l'any 1880 ve marcat per la fil·loxera i la davallada demogràfica que indirectament provocà. Aquesta tendència no es va canviar fins l'arribada del turisme als anys seixanta del segle XX.

Evolució demogràfica de Cadaqués

Evolució demogràfica de Cadaqués. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 110 focs; 1515, sense dades; 1553, 87 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)


Notes
(1) “Et infra hos terminos sunt porti majores, id est, Port long, et aliumquem vocant Chulib, aliumque qui vocatur Caput Crucis, et Port ligad, et alium quem dicunt Kadachers, usque ad terminum de Port Iunguis”, que corresponen al Portaló, Culip, el cap de Creus, Portlligat, Cadaqués i Jònculs. Els límits d'aquest alou divideixen encara el terme de Cadaqués dels veïns del Port de la Selva i Roses. Text transcrit de Petrus de Marca, "Marca Hispanica sive limes hispanicus...", Paris, 1688. - (Tornar al text)


Bibliografia
"Texto y contexto en Cadaqués: historia, teoría y práctica de la arquitectura de un pueblo singular", Tesi doctoral d'Enrique Vivanco Riofrío, UPC, 1989.
"El general de Cadaqués (Joan Escofet i Palau)", Firmo Ferrer i Casadevall. Sirpus, 2006.


(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Història de Cadaqués

Escut de Cadaqués

Escut no oficial de Cadaqués.

Mapa de Cadaqués

Situació del municipi de Cadaqués dins la comarca de l'Alt Empordà

Tropes catalanes a la batalla de les Illes Formigues

Tropes catalanes a la batalla de les Illes Formigues. Imatge: Viquipèdia

Khair ed-Din (Barba-rossa)

Khair ed-Din (Barba-rossa). El 1543, amb 20 galeres i 5 fustes va expugnar i cremar la vila i l'església vella de Cadaqués. Imatge: Viquipèdia

Plan du Port de Cadequie, 1764

Plan du Port de Cadequie, 1764. Jacques-Nicolas Bllein. Bibliothèque Nationale de France - (Ampliar)

Castell de Cadaqués, 1912

Castell de Cadaqués, 1912. Fragment d'una imatge estereoscòpica de Josep Salvany i Blanch, Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Salvador Dalí, el 1965

Salvador Dalí, molt lligat a Cadaqués, el 1965. Viquipèdia, Roger Higgins. - (Ampliar)

Casa-Museu Dalí a Portlligat

Casa-Museu Dalí a Portlligat. Fotografia d'Alberto González Rovira, gentilesa de l'autor. - (Ampliar)

Porta de Cadaqués

Porta de Cadaqués

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés