Església parroquial de Sant Esteve. Baldiri Barat - (Ampliar)

La vil·la romana de la Font del Vilar. La Font del Vilar és un jaciment d'època romana que es troba a la urbanització del Mas Pau, prop del riu Manol, afluent de la Muga. Actiu entre els segles II aC i V dC, està format per un conjunt d'edificis bastits entorn d'un pati central i distribuïts en dues zones.
Per una banda hi ha la pars urbana, amb funcions residencials, on destaca un petit edifici termal annex, bastit entorn del segle II dC. Aquests banys consten de quatre àmbits: una habitació a cel obert on es trobava el forn, una estança calenta (caldarium), una de tèbia (tepidarium) i l'auleus del caldarium, una petita estructura absidiada on es feien les ablucions amb aigua calenta. Tot el conjunt s'escalfava mitjançant el sistema de l'hipocaust, un espai buit sota el paviment per on passava l'aire calent originat al forn. L'altra zona és l'àrea de treball (pars rustica), amb naus i magatzems de dolia, uns grans recipients de terracota utilitzats per guardar oli, vi o blat. També hi ha dos dipòsits, possiblement relacionats amb la producció de vi.
S'hi ha excavat els anys 1983, 1991 a 1993 i 2009, el que ha permès recuperar diversos materials: ceràmica comuna, de cuina i d'importació (estampada paleocristiana, T.S. brillant, T.S. sud-gàl·lica, T.S. africana), morters, àmfores sud-hispàniques i africanes. També s'hi ha recollit un conjunt de vidres (plats, fruiters, gots, copes i gerres), així com objectes d'ornamentació de bronze i diferents utensilis domèstics i per a l'agricultura, fets de ferro. S'hi han recuperat també sis monedes.

Dòlia de la vil·la romana de la Font del Vilar. Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós - (Ampliar)

Les ordes de la Mercè i de l'Hospital. La població va créixer prop d'un castell, que va ser atacat el 1128 pel comte Ponç II d'Empúries, que poc després caigué presoner de Ramon Berenguer III. Segons una butlla del papa Alexandre III del 1176 l'església de Sant Esteve d'Avinyó pertanyia al monestir de Vilabertran.
El 1234 Ferrer Portell i la seva muller Escalona donaren el castell d'Avinyonet a l'orde de la Mercè, i poc després (1257) el castell passà a l'orde de l'Hospital, que el va fer centre d'una comanda (la comanda de l'Hospital d'Avinyonet). El primer comanador hospitaler va ser Gombau de Vallfort i l'últim Jaume de Camprodon al 1804. A finals del segle XIII i principis del XIV, la comanda posseïa moltes terres i censos a Vilamalla i Siurana. A finals del segle XV, la comanda va ser unida a la de Sant Llorenç de les Arenes, dins el municipi de Foixà, i pels voltants del 1600 hi hagué una nova unió amb les comandes d'Aiguaviva i Castelló d'Empúries.
Tot i que el castell-comanda era propietat dels hospitalers, la jurisdicció del lloc corresponia al casal de Barcelona. El 1298 el castellà d'Amposta comprà a Jaume II el Just el mer imperi (la jurisdicció criminal) de “castri, ville ac loci Avinionis”, però més endavant aquest tornà als sobirans, que algunes vegades tornaren a alienar les jurisdiccions. Del segle XVI al XVIII la jurisdicció del lloc va ser d’una branca de la família Rocabertí, que tenia alhora la baronia de Pau.

Castell de la Comanda Hospitalera. Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós - (Ampliar)

El nucli antic. És un conjunt medieval inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l'extrem sud-est del nucli urbà de la població, actualment delimitat pel traçat dels carrers dels Fossos, de Vilafant i del Manol, i per les restes del castell i l'església de Sant Esteve.
Els carrers són estrets i rectilinis, en pendent, atesa l'elevació de la zona, i amb algun pas a manera de passadís cobert. Les cases que formen l'entramat urbà es daten entre els segles XVI i XVIII. Són de planta rectangular i moltes d'elles de grans dimensions. En general presenten les cobertes de dues vessants de teula i estan distribuïdes en planta baixa, pis i golfes, o bé dues plantes. Les obertures són majoritàriament rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes planes gravades, en molts casos, amb els anys de construcció o reforma. Cal destacar, prop de l'església, un casal amb el portal de mig punt bastit amb grans dovelles i algunes cases amb finestres de tipologia gòtico-renaixentista. A la banda de llevant del temple hi ha un altre edifici amb finestres bilobulades. Altres cases presenten finestres d'arc conopial, amb decoracions vegetals i alguna altra finestra trilobulada també decorada. En el traçat del carrer dels Fossos, prop de l'església, es conserven restes del llenç de la muralla amb el basament atalussat i merlets a la part superior, procedents de l'antic recinte emmurallat.

Barraca de pedra seca de la Garriga d'Empordà. Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós - (Ampliar)

El castell de la Comanda Hospitalera. Fortificació del comtat de Besalú documentada des del segle XI, vinculada als senyors d’Avignuno. És lliurada a l’orde de l’Hospital al segle XIII per fer-hi la Comanda. Tindria una forma quadrangular, emmurallada, que s’acaba de desfigurar l’any 1516, amb les obres de l’església de Sant Esteve.
Del castell-comanda d'Avinyonet resten diverses construccions que varen ser edificades en moments també diferents. L'edifici més ben conservat és una fortificació de planta rectangular situada a migjorn de l'església, coneguda avui com a Cal Cagó, reformada en bona part.
Els seus carreus són poc treballats i formen unes filades ben arrenglerades, amb una longitud d'uns 7 m. i una amplada d'uns 5 m. Els murs de ponent i llevant amb un alçada d'uns 7 m., són els més ben conservats. La façana nord que dóna a una placeta, té restes d'un talús i en època moderna se li han obert algunes finestres i portes. Entre aquest edifici i el mur sud, hi ha una paret més moderna on s'obre un portal de 140 cm. d'amplada, acabat amb un arc de mig punt format per nou dovelles de 60 cm. que en algun moment degué ser l'entrada principal de la fortalesa i que ara dóna accés a un jardí. Hi ha altres vestigis del recinte murat com les restes d'una torre quadrangular, al carrer dels Valls (o dels Fossos) en referència al fossat de l'antic recinte fortificat.

La Comanda d'Avinyonet. Antiga casa forta medieval, de planta rectangular, situada dins del nucli històric de la vila, esdevingué centre d'una comanda de l'orde de l'Hospital al segle XIII. A principis del XV l'edifici s'enderrocà parcialment per deixar espai a la nova església parroquial.
La comanda d'Avinyonet posseïa una capella dedicada a Sant Joan (actual biblioteca), que des del 1907 va desaparèixer i es va convertir en la Casa de la Vila tot i que conserva l'estructura rectangular de la capella i les pedres sense treballar de les cantonades.

Vista aèria d'Avinyonet de Puigventós. Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós - (Ampliar)

L'església de Sant Esteve. Edifici religiós bastit a principis del segle XV pels homes de la vila, amb el suport dels hospitalers, per substituir l'antiga església parroquial destruïda anys abans per una inundació del Manol. Com era habitual en un orde militar, com el de Sant Joan, l'edifici és una veritable fortalesa; compta amb un fossat defensiu i merlets i matacans a la part superior. Actualment es troba ubicada dins el recinte del Castell de la Comanda Hospitalera d'Avinyonet.
L'església parroquial de Sant Esteve d'Avinyonet, amb elements de distinta cronologia, és actualment un edifici d'una nau, de planta rectangular, de murs emmerletats i atalussats per tal com restà integrada en el veí castell. El temple romànic va ser reconstruït al segle XV, l'època de la fortificació, i reformat al segle XVIII. Amb l'entrada a llevant i l'altar a l'extrem de ponent, té una orientació capgirada en relació a la disposició tradicional dels temples cristians. Sobre la porta del segle XVIII es col·locà el timpà de la portalada romànica que tenia una imatge de Jesucrist avui molt malmesa.

Evolució demogràfica d'Avinyonet de Puigventós. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 21 focs; 1515, 24 focs; 1553, 29 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"La Vil·la Romana de La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà)". Joaquim Tremoleda, Josep Casas, Josep Maria Nolla i Pere Castanyer. 1995. Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona. ISBN 84-8876-235-6.
"Aspectes de la Figueres del segle XIV centrats en l'estudi d'un capbreu de Vilabertran de l'any 1343". Antoni Egea Codina. 1993. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Núm. 26.
"Avinyonet de Puigventós, poble, parròquia i castell". Josep Maria Marquès. 1978. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 13.

---

www.avinyonetdepuigventos.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Avinyonet de Puigventós.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Campanar de l'església d'Avinyonet de Puigventós. 1989. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)